Pep Riera defineix com a "excel·lent treball etnogràfic" el segon llibre de Daniel Rangil que recull la cultura oral del Montnegre

Última revisió 14-01-2020 15:57
20/04/2009

"Excel·lent treball etnogràfic". Així va definir l'excoordinador general d'Unió de Pagesos, Pep Riera, el llibre de Daniel Rangil "Vògits, modolons i desfedors. Recull de cultura oral del Montnegre (II)", que es va presentar dissabte a la tarda a la Biblioteca La Cooperativa.

El mateix autor, Daniel Rangil, va parlar sobre alguns fragments dels episodis més interessants del llibre, que està dividit en dues parts: aigua i terra. Aquest treball és el segon d'una trilogia, que Daniel Rangil va començar a fer, segons va dir durant la presentació, quan va anar a viure al Montnegre amb l'objectiu de conèixer el Montnegre quan hi va anar a viure-hi.

"Vògits, modolons i desfedors. Recull de cultura oral del Montnegre (II)" explica a través del record de 140 entrevistades per Rangil com els animals feien el treball que ara fan els motors, com els segadors feien fins a vuit àpats al dia quan anaven a segar el blat amb un relat detallat de tot allò que menjaven, i com el peix era abundant a la Tordera i a tots els seus afluents. Pep Riera va destacar el gran valor dels relats aportats pels entrevistats. El cap del Servei d'Arxiu, Josep Maria Crosas, va presentar l'acte, al que hi van assistir una trentena de persones.

Aquest llibre és el segon lliurament d'una trilogia de la cultura oral del Montnegre, formada també per "Històries i llegendes de l'any vuit", publicat l'any passat, i "Piles i súties", en procés d'elaboració. Aquest segon llibre està basat en les converses de l'autor amb 140 persones que parlen de l'aigua i de la terra, de rieres farcides de peix, de fonts i de llevantades.

Al llarg de les 300 pàgines del llibre es pot trobar un model de vida marcat pels cursos fluvials del Maresme i pel lligam a la terra. La dependència d'aquests dos elements va propiciar un munt d'oficis que ara ja formen part de la història. Els saurins que tenien les seves tècniques per trobar aigua subterrània com en Josep Montsant de Sant Cebrià o en Josep Pujol de Calella; els minaires (n'hi havia molts a Arenys de Munt que treballaven per Llavaneres i Mataró....); els moliners com la família Bassols que havien fet anar molins de Sant Iscle i de Malgrat i els cistellers com Joan Solà de Tordera, entre altres. El llibre recull alguns fets històrics com la inundació del carrer del Mar de Malgrat el 1912.

El calellenc Daniel Rangil va ser membre fundador de l'Associació de Masies d'Hortsavinyà i de la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda. Ha participat en la recuperació d'antics camins rurals i de l'escola i les festes tradicionals d'Hortsavinyà. Del 1990 al 2008 ha indagat en la memòria de 140 persones vinculades al Montnegre, entès com les muntanyes, valls i planes que hi ha entre el mar, la Tordera i les rieres que neixen al Collsacreu.