Menú
Degut a la impossibilitat de publicar aquest escrit a la revista Som-hi, ja que en data del 10 de desembre, es troba a impremta, el publiquem a la web de l'Ajuntament, en espera de la publicació del següent número.
El darrer número de la revista Som-hi! inclou un article referent als xamfrans que s'han de deixar quan es construeixen edificis a la cantonada de dos carrers. Un article que parla d'un tema urbanístic, tema que disposa d'un marc legal ben estructurat i que a nivell local hem disposat de tres eines que s'han anant succeint en el temps: les Normes Subsidiàries (1982), el Pla General d'Ordenació (1990) i el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, POUM (2005).
D'aquest article el que em sembla preocupant és que l'autor hagi tingut tan poc rigor a l'hora de recollir la informació sobre el tema i en concret en els cinc casos que posa com a exemple, i que es limiti a tenir entès i no confirmés les seves fonts. Cada un dels casos que exposa disposen d'un expedient que pot ser consultat i que ens presenta els fets de forma molt diferent a com es fa en l'article en qüestió . Les opinions personals són del tot legítimes, el que no crec que ho sigui és posar en entredit la correcta actuació de l'Ajuntament: si és el cas, no hauria de limitar-se a escriure un article. Ens apunta directament als que tenim responsabilitats de govern, però en el fons està posant en entredit l'equip de professionals que vetllen perquè la gestió, en base a la normativa aplicable, sigui transparent i equànime per tots els ciutadans i ciutadanes que la reben.
Per als lectors del Som-hi! voldria compensar aquesta mancança, i aportar des de la regidoria de la qual sóc responsable l'anàlisi de cadascun dels edificis que es parla i insistir que en cap d'aquests casos, ni en d'altres que s'han tramitat, hi ha hagut cap incorrecció.
En el cas de la cantonada dels carrers Carme i Camí Nou, de l'any 1995, la normativa que regia era la del Pla General d'Ordenació de 1990 que obligava a deixar el xamfrà únicament en els casos d'edificis de nova construcció (article 54.3 de la Normativa Urbanística). En conseqüència, tant sols es va requerir la formació del xamfrà en la construcció de la segona planta, edificada de bell nou.
Un altre cas. La cantonada del carrer Sant Pere amb el passatge Sant Pere no és tal. El planejament urbanístic no reconeix el passatge Sant Pere com a vial públic, ni ara ni amb el planejament anterior, per la qual cosa no calia deixar cap mena xamfrà i la llicència atorgada és conforme a dret.
Passem al carrer Fonlladosa cantonada amb Nàpols. La llicència, de l'any 2003, va ser atorgada sota la vigència del Pla General d'Ordenació de 1990, i es va tornar a aplicar el mateix criteri: en no executar-se cap nova construcció no cal deixar el xamfrà. Els reforços que es varen efectuar i el canvi de coberta no suposen que la construcció sigui nova.
L'edifici del carrer Nàpols cantonada amb el passatge Alsina ?qualificat com a zona de casc antic corona perimetral (clau 12/2)? forma part dels Bens Culturals d'Interès Local i la normativa que li és aplicable permet l'ampliació del cos no originari però mantenint la unitat compositiva amb l'edificació principal, cosa que fa que, precisament, no calgui deixar xamfrà.
El darrer cas a què es fa referència, del carrer Escoles cantonada amb Ramon Turró, es va tramitar sota la vigència del POUM i atenent a que es tractava d'una ampliació en planta primera que representava una fracció relativament escassa (16%) del sostre potencial no materialitzat que permet la normativa en la finca, també al fet que es mantenia el mateix ús, i que l'àmbit al que afectava el xamfrà era una zona no afectada per les obres, es va considerar desproporcionat exigir en aquest moment la cessió del sòl destinat a xamfrà.
Ja són més de 25 anys de democràcia municipal, i és lamentable que alguns encara no confiïn en el sistema. No oblidem que el debat democràtic està en les idees polítiques, però un cop el debat porta a l'establiment d'un marc legal, aquest és defensat des de l'òrgan competent, l'Ajuntament, independentment dels que governen, fins que un altre debat porti a un canvi.
M. Lluïsa Mérida
Regidora d'Urbanisme