De Vilanova a Malgrat
El Malgrat d’avui és el fruit d’uns quants segles d’història. Els carrers, places i edificis ens recorden quina ha estat aquesta història.
Els primers vestigis documentats d’activitat humana a Malgrat de Mar se situen entre el Castell i el turó d’en Serra, en l’actual zona urbanitzada de Santa Rita, que formen el que es coneix com a una vil·la romana, datada de finals del segle I abans de Crist. Es tracta d’un nucli on s’hi han trobat nombroses restes d’àmfores romanes. Aquesta vil·la estaria lligada a la ciutat romana de Blandae.
Vilanova de Palafolls
Malgrat de Mar va néixer oficialment com a Vilanova de Palafolls el segle XIV. La història medieval i moderna de Malgrat va lligada a la baronia de Palafolls. Malgrat neix oficialment el 27 de desembre de 1373 quan Guillem de Palafolls atorga una carta de poblament per fomentar el creixement d’un nucli urbà ja existent que passa a dir-se “Vilanova de Palafolls”. Aquest serà el nom “oficial”, però el nom popular sempre serà el de Malgrat. Fins i tot els documents fan referència com a “Vilanova de Palafolls, àlies Malgrat”, lligat a la parròquia de Sant Genís de Palafolls, de la qual es va independitzar a finals del segle XVI. L’any 1966 es va aprovar el canvi oficial de nom de Malgrat pel de Malgrat de Mar
Al llarg de la seva història, Malgrat ha estat sempre i encara és una població tradicionalment agrícola, que va arribar a tenir també una important activitat de comerç marítim -la qual va fer créixer notablement el nombre de població durant el segle XVIII- i, a partir del segle XIX, una potent indústria del sector tèxtil primer, i més tard, la metal·lúrgia, la construcció i la química, sense oblidar l’activitat minera de principis del segle XX.
Primer flux migratori, l'arribada dels murcians
Entre el 1909 i el 1914 es va produir l’explotació més important de les Mines de ferro de Can Palomeres. Va ser durant aquest període es va produir un primer flux migratori amb l’arribada de murcians per treballar a les mines. L'any 1910 van arribar a Malgrat 133 persones, 29 famílies. Eren miners experts de La Unión i Mazarrón i les seves famílies que van venir a viure a Malgrat per treballar a les mines de Can Palomeres. Aquestes famílies es van integrar ràpidament a la població malgratenca i van anar a viure a diferents punts del poble pel centre i el barri del Castell. Posteriorment, i un cop tancades les mines, van continuar arribant persones procedents de Múrcia, que ho feien per l'efecte crida.
La Pilona, una plataforma de pedra i formigó situada dins de mar a 450 metres de la platja, és actualment un dels vestigis del passat miner i símbol de Malgrat. Aquesta plataforma s’utilitzava com a estació de càrrega de ferro en els vaixells a través d’un avançat sistema de telefèric des de les mines fins a La Pilona.
La història de Malgrat està també molt vinculada al turisme. Va ser l’any 1956 quan es va inaugurar, el Maripins, el primer hotel del poble, situat en la que és l'actual zona hotelera, i que aleshores tot eren camps. Va ser així com el municipi va iniciar la seva activitat turística, que va tenir un moment d’explosió als anys seixanta amb l’obertura d’uns quants establiments hotelers més. El turisme ha anat consolidant-se al llarg dels anys fins a l’actualitat amb una gran oferta comercial i de restauració.
Edificis històrics, personatges il·lustres
El poble de Malgrat és ple de carrers, places i edificis que ens recorden la seva història. L’indret més antic: la capella annexa a l’hospital de pobres del carrer de Passada, construïda al final del segle XV. L’església parroquial es remunta al segle XVIII i el centre urbà llueix alguns edificis modernistes destacats de principis del segle XX com són ca l’Arnau, la Torre de la Vídua de Can Sala, així com un magnífic i ben conservat edifici de les escoles dites “nacionals” construïdes el 1927, i l’edifici de La Cooperativa, una casa senyorial de finals del segle XVI, que actualment és la biblioteca.
La història de Malgrat també està protagonitzada per personatges il·lustres com el metge, biòleg i filòsof Ramon Turró, el científic Marià Cubí, l’explorador Fèlix Cardona o l’escriptora Zenòbia Camprubí -dona de Juan Ramón Jiménez.
A l'esquerra: Vista de la zona agrícola del pla de Grau des del campanar de l’església de Sant Nicolau. Foto: Fons fotogràfic dipositat a l’Arxiu Municipal. Data aproximada: 1932
A la dreta: Vista del sistema de telefèric de vagonetes de les mines de Can Palomeres. La fotografia està feta des del vaixell de càrrega i mostra a mà esquerra l’estructura de la Pilona. Al fons, s’intueix la masia de can Palomers. Foto: Fons de Juli Cardona Girons-AAMM
Per saber-ne més:
Un recorregut pels principals edificis i espais de Malgrat
Consulta llibres sobre la història de Malgrat digitalitzats
Consulta dossiers temàtics relacionats amb la nostra història