Menú
El cicle de Matinals d'Història, organitzat pel Servei d'Arxiu Municipal, va obrir ahir al migdia nova temporada amb una conferència sobre els mestres de la República a càrrec del catedràtic Josep Gonzàlez-Agàpito. Les Matinals d'Història celebren els seus 10 anys d'història.
Josep Gonzàlez-Agàpito va començar la seva conferència establint un paral·lelisme entre la societat en crisi que va trobar la II República i l'actualitat. "Si llegim textos d'aquell moment sense saber de quina època es tracta, poden semblar que siguin d'ara", va manifestar. El catedràtic va recordar com els republicans consideraven l'educació i l'escola com els eixos bàsics per posar "les bases d'una societat millor, més justa i democràtica". "Era el camí per fer ciutadans participatius amb sentit cívic i compromís social. Regenerar la societat a través de l'educació", va afegir. Va parlar de com va crear-se un model d'escola laica, mixta, catalana, activa i unificada enfront els centres confessionals, centrats en la unitat d'Espanya, en castellà i que separava per raó de sexe.
Gonzàlez-Agàpito va fer referència també als mestres de la República a Malgrat. "Mestres que discretament van passar per Malgrat, però que se'ls ha dedicat un carrer, i si se'ls ha dedicat un carrer és perquè van fer coses importants. Van fer de mestres", va afirmar. Va apuntar la figura de Josep Planagumà, que va arribar a Malgrat com a director de les escoles Fonlladosa fins el 1934, quan va demanar una excedència per preparar-se les oposicions de mestre nacional. Va tornar a Malgrat i quan va esclatar la Guerra Civil el van nomenar director de l'Escola Nova Unificada. L'any 1939 va ser empresonat a la Model de Barcelona, acusat d'ensenyar en català, aplicar una pedagogia massa moderna, de ser el delegat cultural del Comitè i de fer servir diners de les "receptes" (impost revolucionari del comitè). Va ser a la presó fins l'any 1941 i les autoritats franquistes no el van permetre tornar a exercis de mestre. El catedràtic va parlar de com els mestres republicans eren vocacionals i en aquest sentit, va remarcar que l'aprenentatge des de l'experiència és el que queda. Durant la conferència tambés es van recordar altres mestres de la República a Malgrat com Napoleó Soliva i Josep Ragull i Vilaró.
La regidora de Cultura, Carme Aubanell, va presentar l'acte fent referència als 10 anys d'història de les Matinals, des dels seus inicis el 24 d'octubre de 1999 amb una conferència sobre "L'origen del nom de Malgrat: estat de la qüestió", a càrrec del filòleg Joan Ferrer i Costa. Carme Aubanell va agrair l'assistència i el seguiment que ha tingut el cicle durant tota aquesta dècada per part dels malgratencs i malgratenques. La regidora va explicar que l'ajuntament havia recollit la proposta de la cap del grup d'ERC a l'Ajuntament, Teresa Verdaguer, de fer un acte d'homenatge a un mestre republicà, ampliant-lo al conjunt de mestres d'aquell període.
Després de la conferència es van projectar algunes imatges dels mestres, i posteriorment es va encetar un interessant diàleg entre el conferenciant i el públic assistent, entre el qual hi havia familiars i exalumnes dels mestres republicans. Al final de l'acte, la regidora va donar als familiars dels mestres que havien assistit a l'acte un petit obsequi consistent en un llibre i un DVD sobre la temàtica dels mestres de la República.
La Biblioteca La Cooperativa es va omplir de gom a gom. Entre els assistents hi havia el director general de La Bressola, les escoles laiques catalanes de la Catalunya Nord, Joan Pere Le Bihan, que abans havia ofert una conferència en el marc del actes del Correllengua, i també Ramon Garriga Marquès, que va ser exalumne de Planagumà, així com familiars de diversos mestres com ara Napoleó Soliva, Josep Ragull, Eduardo Martín, Dolors Roig, Josep Galobardes, les germanes Maria i Carme Torrell, Joaquima Simeón i Josefina Marquès
El recull d'articles i de documents publicat en motiu d'aquesta conferència recull articles i documents sobre l'ensenyament durant la República, la repressió del professorat durant el franquisme, els mestres del període 1931-1939 amb una relació de noms i fotografies i ressenyes dels tres mestres destacats, a més, d'un seguit de documents.
