La millor resta vegetal d’un jardí és la que no es produeix i no representa una gestió. Una jardineria ben adaptada a les nostres condicions climàtiques, és de ben segur una jardineria que no ens proporcionarà grans creixements anuals. És important, doncs, adaptar els nostres espais verds a aquestes condicions i reduir al màxim les espècies vegetals de contrades més temperades i fredes que, a part de requerir més recursos naturals com l’aigua, generen més producció de brots i fulles i, conseqüentment, una major quantitat de restes vegetals.
Tanmateix és important valorar molt conscientment les plantacions que realitzem segons l’emplaçament i funcionalitat futura de l’espai. Tenir presents els gàlibs per vehicles i persones o per servituds de serveis, com l’enllumenat, o la visibilitat pels conductors o vianants en llocs puntuals com en els passos de vianants, ens pot estalviar tasques de manteniment com els retalls i les podes que puguin generar aquestes restes vegetals.
Altres accions de manteniment que realitzem per disminuir les restes vegetals generades, són:
- Incorporar les fulles recollides en els parterres i massissos com a encoixinat.
- Reduir la periodicitat del manteniment de les cespitoses realitzant segues més altes i sense recollir la fulla tallada.
Amb tot, hem d’entendre que les restes vegetals no són brutícia ni un residu a menysprear i que, per exemple, les herbes espontànies (males herbes) formen part de la millora de la biodiversitat i col·laboren en l’ecologia global del nostre poble.
No podem obviar que els nostres espais verds produeixen restes vegetals de diferents tipus. Aquestes restes no les hauríem de desaprofitar i eliminar fora dels espais verds si no que és molt interessant aprofitar-les i intentar tancar el cicle de la matèria orgànica. En el medi natural, les fulles, flors, fruits, branques i restes mortes formen part d’aquells espais. En les ciutats, on el verd és imprescindible pels habitants que hi vivim, també es generen pel cicle naturals de les diferents espècies vegetals, restes vegetals que interactuen en aquest medi.
Què fem amb les restes vegetals dels nostres espais verds ?
La gran majoria de restes vegetals que recollim anualment són triturades i apilades començant espontàniament un procés de compostatge. Aquest procés no l’acabem de completar ja que requereix d’una tècnica força acurada que no està al nostre abast. Malgrat tot, aconseguim un producte totalment aprofitable com a encoixinat, incorporant-lo en els parterres i peus d’arbres on, més lentament, es produeix un compostatge en superfície. Podeu trobar més informació AQUÍ.
Els encoixinats permeten disminuir la pèrdua de la humitat del sòl per evaporació i aconsegueixen una reducció important de la germinació de plantes espontànies per la impossibilitat de l’entrada de llum solar. La mateixa descomposició natural d’aquestes restes de matèria orgànica permetran la incorporació de minerals orgànics en forma d’adob.
Les característiques generals d'aquestes restes vegetals no són del tot homogènies ja que dependran del tipus d’espai d’on provinguin (arbrat viari, retall de tanques, restes d’espontànies...) i del nivell de qualitat de manteniment al que les sotmetem. No obstant, podem estimar que, del total de restes vegetals tractades, recollim al voltant de:
• 55 % de restes de petites podes, retall i neteja d'arbustos.
• 19% de restes de fulles.
• 19 % de fusta i branques de la poda d’arbrat.
• 7 % de restes de segues, retirada d’espontànies, floracions i plantes mortes.
Percentatges i quantitats mitjanes per les diferents classes de restes vegetals recollides a Malgrat de Mar al 2019.
