Menú
Les 1es Jornades tècniques Espai Mines de Can Palomeres, celebrades aquest cap de setmana, han servit per posar de relleu el gran valor biològic, patrimonial i mediambiental de l'Espai Mines de Can Palomeres. 93 persones van participar a la jornada de dissabte, en la qual experts de diferents disciplines van exposar diversos estudis fets recentment per encàrrec de l'Ajuntament, que demostren la importància d'aquest espai. Durant el procés de participació ciutadana, els assistents van aportar una
L'alcaldessa, Conxita Campoy, va obrir les jornades de dissabte, recordant "l'aposta ferma de l'Ajuntament per l'Espai de les Mines de Can Palomeres, des de sempre". La benvinguda va donar pas a la projecció del vídeo Les mines de Can Palomeres (2000) de Marc Navarro. L'arqueòleg Joan Llinàs va presentar els primers resultats de l'estudi arqueològic que està fent per encàrrec de l'Ajuntament. Joan Llinàs va explicar que "les mines estan deixant de ser velles per ser antigues". "I aquesta és una molt bona notícia per al patrimoni local", va afegir l'arqueòleg. A més, va explicar detallar l'estat actual de tots els vestigis de l'activitat minera a Can Palomeres.
Per la seva part el biòleg de l'Oficina Tècnitca de Planificació i Anàlisi Territorial de la Diputació de Barcelona, Jordi Miralles, va presentar la Diagnosi dels espais lliures de l'Espai Mines de Can Palomeres que ha fet el seu departament a petició del consistori malgratenc. Jordi Miralles va parlar de l'espai de Can Palomeres com a medi natural i va detallar algunes de les propostes que el seu estudi fa per preservar aquest espai com la conversació ecològica i paisagística de l'entorn natural; que aquest indret sigui declarat zona de seguretat, fora de l'activitat de caça; o la necessitat de regularitzar l'activitat espeleològica. Miralles també va parlar de la proposta de museïtzar l'espai al voltant del medi subterri i la cultura minera, així com la construcció d'una passera que connecti per sobre la carretera N-II el poble amb la zona de l'estació de càrrega, a sobre del barri de Can Palomeres.
El biòleg de la Diputació de Barcelona també va assegurar que "el principal valor de les mines és la colònia dels ratpenats, l'altre és un valor històric i sentimental". També va afegir que cal potenciar la participació ciutadana en la promoció turística de l'espai i que accions "com la Cursa del Miner de Ferro amb la participació de la gent en aquest espai són molt importants". Per acabar Jordi Miralles va afirmar que "a la província de Barcelona no hi ha cap lloc així, i m'atreviria a dir que a Catalunya tampoc".
Jaume Robert i Brauli Torres del Grup Excursionista Malgratenc (GEM), van presentar els resultats dels treballs topogràfics que han realitzat. Jaume Robert va recordar la tasca que fa el GEM a l'entorn de les mines des de d'acompanyar gent a visitar-les, com va ser el cas de l'alcaldessa fa més de 15 anys, a la realització de cartografia i estudis. Brauli Torres, espeòleg especialista en exploració i topografia subterrània, va detallar que els treballs realitzats evidencien que el recorregut de la Mina Gran supera els 4 quilòmetres. El GEM va presentar un vídeo explicatiu d'aquests treballs topogràfics amb imatges en 3D de l'interior de les mines.
La sessió de la tarda va començar amb la projecció del vídeo Les entranyes del ferro, realitzat per Ites Media. L'Ajuntament va encarregar la realització d'aquest vídeo amb la idea de mostrar una imatge actual de l'Espai de les Mines de Can Palomeres. La projecció d'aquest vídeo va donar pas a la taula rodona formada per Joaquim Bach del Servei de Planificació de l'Entorn Natural de la DIrecció General de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat; Joan Closa, Cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Jordi Serra-Cobo, biòleg i investigador especialista en ratpenats; Jaume Robert del GEM i Laia Gómez, tècnica de Medi Ambient de l'Ajuntament de Malgrat de Mar. La taula va ser moderada pel Cap del Servei d'Arxiu de l'Ajuntament de Malgrat de Mar Josep Maria Crosas. A la taula, el debat va girar al voltant de la regularització de l'accés a les mines, del valor biològic dels quiròpters, de les diferents possibilitats de gestionar aquest espai, entre altres.
Les jornades van finalitzar amb una procés participatiu, en el qual els assistents van poder expressar la seva opinió sobre aquest espai i possibles propostes de futur. La passejada per l'espai de les Mines de Can Palomeres, prevista per tancar les jornades, no es va poder celebrar pel mal temps.
El llibre dels ratpenats desperta molt d'interès
Les jornades van arrencar divendres al vespre amb la presentació de la 10a Beca d'Investigació Vila de Malgrat de Mar. L'acte de presentació del llibre El tresor ecològic de les Mines de Can Palomeres: els ratpenats, que han fet Jordi Serra-Cobo, Marc López Roig i Xavier Bayer González, va omplir de gom a gom la sala polivalent de l'Arxiu Municipal. El doctor en Biologia de la Universitat de Barcelona, Jordi Serra-Cobo, va presentar el llibre acompanyat del doctor en Biologia i professor d'investigació del CSIC, Francesc Piferrer.
El llibre explica, entre altres coses, les característiques de les mines de Can Palomeres i per què constitueixen un excel·lent refugi per als ratpenats. L'obra és una síntesi de més de 50 anys d'estudis de ratpenats a les mines de Can Palomeres i vol ser un referent des de la perspectiva dual entre la història de les mines i la seva importància biològica. Jordi Serra-Cobo va detallar que a les mines hi ha 14 espècies diferents i que es tracta "d'una colònia excepcional no només per la quantitat sinó també pel tipus d'espècies". Va parlar dels moviments migratoris dels quiròpters que arriben a Malgrat després de Sant Jordi, seguint el delta de la Tordera, i procedents del Parc Natural del Montseny. El llibre inclou, a més, 125 maneres diferents de nomenar els quiròpters en català. La presentació es va allargar per les nombroses intervencions del públic que van fer moltes preguntes al voltant dels ratpenats.
