Menú
L'Ajuntament de Malgrat de Mar va celebrar dissabte les 3es Jornades de Can Palomeres, en les quals van participar una vuitantena de persones. Aquesta edició va donar protagonisme als miners de Múrcia i Almeria que van venir a treballar a les mines de Can Palomeres entre 1910 i 1914, i les famílies que van venir després de tancar l'activitat minera. Anna Jiménez, llicenciada en Història de l'Art, va presentar un treball sobre l'impacte sociològic de les mines. Aquesta recerca ha permès fer l'arb
Una de les ponències de les Jornades de Can Palomeres, celebrades dissabte a l'Arxiu Municipal, girarà al voltant de la dimensió social i humana de les mines. La historiadora Anna Jiménez va presentar el treball que ha fet durant mesos per donar resposta a moltes preguntes com quants miners van venir a treballar a Can Palomeres? D'on venien? Venien sols o en família? Per què van venir a Can Palomeres? La recerca va començar per identificar els miners a través del buidatge de padrons i censos. Aquesta feina la va fer Anna Jiménez amb la col·laboració de Maria Teresa Gibert i Fina Coll de l'associació Amics de l'Arxiu. Aquest buidatge així com també de documentació relacionada va permetre estirar el fil de la història dels miners de Can Palomeres. L'any 1910 van arribar a Malgrat 133 persones, 29 famílies, que representaven un 3,38% de la població malgratenca d'aquell moment. Eren els miners i les seves famílies que van venir a viure a Malgrat per treballar a les mines. El 40% era procedent de Múrcia i el 24% d'Almeria. La resta catalans d'altres indrets del país i un 19% es desconeix el lloc de procedència. Posteriorment, i un cop tancades les mines, van continuar arribant persones procedents de Múrcia, que ho feien per l'efecte crida.
Les persones que van venir a treballar a Can Palomeres eren de La Unión i Mazarrón, miners experts. El treball trenca alguns mites com que alguns miners que van venir a Malgrat de Mar eren de Ramonete. Segons les dades, cap dels miners que va treballar a Can Palomeres era de Ramonete. Persones que van venir a viure a Malgrat després del tancament de les mines, però, sí que ho eren. Anna Jiménez va explicar l'impacte social i econòmic que va suposar l'arribada de les famílies murcianes i d'Almeria a Malgrat a principi del segle XX. La historiadora va explicar que aquestes famílies es van integrar ràpidament a la població malgratenca i que van anar a viure a diferents punts del poble pel centre i el barri del Castell. En relació a aquest fet, s'ha elaborat un mapa que mostra on es van ubicar les famílies dels miners quan van arribar a Malgrat de Mar.
Aquest treball ha permès fer l'arbre genealògic de 7 famílies descendents dels miners de Múrcia i Almeria que avui dia viuen a Malgrat de Mar. Ha estat possible gràcies a la tasca feta per Maria Teresa Gibert. L'alcaldessa, Carme Ponsa (JXM), va ser l'encarregada de lliurar a aquests familiars descendents dels murcians un document amb l'arbre genealògic de la seva família al final de les jornades de dissabte.
Altres ponències i una passejada
Les jornades es van posar en marxa amb la presentació de la marca Parc de les Mines. Els dissenyadors malgratencs Pep Boix i Xavi Camps van explicar quin ha estat el procés creatiu per donar protagonisme i vida pròpia a Can Palomeres.
El malgratenc, Quim Zaldo, investigador pre-doctoral del grup de recerca en Conservació, Biodiversitat i Canvi Global de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona, va obrir les ponències de les jornades parlant dels Indicadors socioecològics de l'àmbit de Can Palomeres. Quim Zaldo va parlar de la repercussió del canvi climàtic sobre el territori així com els hàbitats també han anat canviant al llarg del temps i de la homogeinització del paisatge. Zaldo va parlar dels projectes europeus Life. L'investigador va destacar la importància de fer pedagogia i implicar la ciutadania per "tornar a viure de cara a les mines".
Per altra part, Emilie Barthe encarregada del projecte de quiròpters de la reserva natural de Nyer al Conflent, va parlar de l'experiència de la cova de Fullà. El projecte de Nyer manté moltes similituds amb el de Can Palomeres. Emili Barthe va detallar les accions que s'han portat a terme a Nyer per preservar la seva colònia de ratpenats i fer-la compatible amb l'espeleologia.
Les jornades es van cloure al vespre amb una passejada per l'entorn de les Mines de Can Palomeres amb Jordi Serra-Cobo, biòleg de la Universitat de Barcelona i responsable dels diferents estudis realitzats sobre la colònia de ratpenats de les mines. La visita, en la qual hi participar unes 60 persones, va permetre conèixer i fins i tot veure l'hàbitat dels ratpenats a Can Palomeres.
Agraïments i bona valoració
La regidora de Medi Ambient, Mireia Castellà (JXM), ha volgut fer un agraïment als tècnics que fan possible les jornades de les Mines de Can Palomeres, un projecte interdepartamental de l'Ajuntament, en qual hi participen els departaments d'Arxiu, Cartografia, Medi Ambient, Serveis Jurídics, Secretaria i Premsa i Comunicació. Mireia Castellà també ha volgut fer extensiu l'agraïment als ponents i a Jordi Serra-Cobo. La regidora s'ha mostrat molt satisfeta de les jornades i ha destacat que les persones assistents van valorar molt positivament les ponències així com l'organització.
