L'estudi de l'habitatge turístic a Malgrat constata una davallada per la crisi provocada per la pandèmia

Última revisió 04-10-2021 13:57
04/10/2021

L’Ajuntament ja disposa de l’estudi fet per la Diputació de Barcelona sobre les estratègies sectorials d’habitatge per estudiar l’impacte de l’habitatge d’ús turístic i fomentar l’habitatge assequible a Malgrat de Mar. L’estudi detecta que amb la davallada del turisme provocada per la crisi de la COVID-19 s’ha produït una caiguda del nombre de sol·licituds d’activitat d’habitatge d’ús turístic. Aquest fet, segons la diagnosi, pot afavorir que habitatges turístics es retornin a l’oferta de lloguer de llarg termini. En aquest sentit, es proposen actuacions per incentivar la incorporació d’habitatges al servei de la Borsa de Mediació. A final del mes d’octubre, la Regidoria d’Habitatge té previst convocar la Taula Local d’Habitatge per debatre aquest estudi i les estratègies que es proposen.

La Junta de Govern Local de dijous passat va prendre raó de l’estudi de Diputació. Aquesta diagnosi determina que a Malgrat hi ha 311 habitatges amb ús turístic regularitzats, que representen un 2,5 % dels 12.422 habitatges que hi ha a Malgrat, concentrats majoritàriament en la zona de platja i turística i en els sectors on el preu del lloguer per metre quadrat és més car. La Regidoria d'Habitatge va sol·licitar a la Diputació de Barcelona aquest estudi del Catàleg de Serveis 2020 amb l’objectiu de conèixer el nivell d’arrelament de l’habitatge d’ús turístic a Malgrat ja que fins ara no hi havien dades oficials; determinar les possibles mesures a adoptar en funció del mercat existent actualment en el municipi i fomentar l’habitatge assequible a Malgrat.

La diagnosi feta indica que la utilització del parc d’habitatge existent per l'activitat turística és uns dels factors que incideixen en el comportament de l’oferta del mercat de lloguer d’habitatges. En aquest sentit, s’apunta que el percentatge d’habitatges en règim de lloguer és baix respecte a les xifres de la comarca i el pes de la segona residència és molt important tot i que s’observa una tendència a l’alça de la residència habitual en els últims anys.

L’estudi també evidencia l'alta temporalitat de l'oferta turística del municipi, amb poca demanda d’habitatges d’ús turístic als mesos d’hivern i tardor i una afluència notable de turistes els mesos d’estiu. La majoria d’habitatges turístics es lloguen únicament en període d’estiu i per un termini d’entre 1 i 90 dies l'any.

La davallada del turisme per la crisi de la Covid-19 s’ha traduït en una importat caiguda tant de les comunicacions d’inici d’activitat de HUTs i, en general, de la demanda de serveis turístics. Aquesta conjuntura pot incidir en el retorn a l’oferta lloguer de llarg termini de part dels habitatges d’ús turístic, i pot ser una ocasió per posar en marxa actuacions per tal d’incentivar als propietaris a incorporar habitatges al servei de la Borsa de Mediació.

Aquest estudi també ha detectat que els habitatges turístics s’ubiquen principalment en edificis de pisos, en convivència amb l’habitatge habitual i majoritàriament ubicats en zones densament poblades, la qual cosa pot ser motiu de conflictes. En aquest sentit, s’apunta a la possibilitat de regular l’habitatge turístic al municipi, entre altres raons, per evitar que aquesta activitat afecti la qualitat de vida dels residents, i en particular el seu descans.

Els habitatges turístics es troben majoritàriament en edificis relativament nous i de qualitat mitja segons dades cadastrals, més del 37% del total a en edificis construïts en els últims 20 anys. La major part d’aquests habitatges estan en mans de propietaris individuals (53,7%), el 15,43% pertanyen a propietaris que tenen entre 1 i 3 pisos i el 18% pertanyen a propietaris i agències amb més de tres propietats, i una agència té fins a 14 habitatges turístics.

L'estudi proposa les següents estratègies de futur: reforçar la captació d’habitatge privat per a lloguer assequible; establir ajuts a l’arranjament d’habitatges amb destí a lloguer assequible i social; redactar una ordenança dels habitatges d’ús turístic; modificar l’ordenança de civisme i convivència; redactar un pla urbanístic per a la regulació dels habitatges d’ús turístic; redactar un pla urbanístic per a la regulació d’usos turístics i altres activitats; i portar a terme actuacions de millora en el planejament urbanístic general.

El regidor d’Habitatge, Sergio Ortín, ha avançat que “tenim previst convocar la Taula Local d'Habitatge on explicarem cadascuna de les parts d'aquest estudi, quines són les conclusions que s'han extret de la diagnosi, i quina és la proposta d’estratègies de cara a la línia de treball de les possibles actuacions que es podrien dur a terme en relació, primer, amb les actuacions tendents a la captació d’habitatge assequible”. “A més, de l’adequació normativa dels habitatges d’ús turístic i el plantejament de tot un seguit d’aspectes urbanístics que contribueixin a la regulació de les activitats d’aquests habitatges”, ha afegit el regidor.