Malgrat, Palafolls, Tordera, Santa Susanna i Blanes constitueixen l'Espai Agrari de la Baixa Tordera

Última revisió 18-06-2021 13:00
18/06/2021

Els Ajuntaments de Malgrat de Mar, Palafolls, Tordera, Santa Susanna i Blanes van constituir i presentar ahir a la tarda al Molí d’en Puigvert de Palafolls l’ens gestor de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera (EABT), un projecte mancomunat promogut conjuntament amb la Diputació de Barcelona  amb l’objectiu de protegir el sòl agrari d’aquest territori i garantir l’alimentació de proximitat d’una de les hortes més productives del país. La constituïda Baixa Tordera és una de les zones més fèrtils de Catalunya: la plana baixa i desembocadura de la Tordera, entre el Parc del Montnegre i el Corredor i les platges de la Selva i l’Alt Maresme.

L’acte de presentació de l’ens gestor de l’espai agrari va estar presidit pel diputat d’Espais Naturals i Prevenció d'Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona, Josep Tarin, conjuntament amb els cinc alcaldes dels municipis que l’integren: Joan Mercader, Joan Carles Garcia, Joan Campolier, Francesc Alemany i Àngel Canosa. I va comptar amb la presència de representants de la pagesia i les tres cooperatives agràries del territori, a més de joves estudiants del cicle formatiu en producció agroecològica de l’IES Ramon Turró de Malgrat de Mar. A l’acte també hi van assistir epresentants de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal del Maresme i de la Selva, Ajuntament de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Federació d’Agrupacions de Defensa Vegetal del Maresme, entre d’altres entitats del territori.

Durant l’acte, es van signar els estatuts de constitució de l’ens gestor de l’EABT i es va presentar el Pla de gestió i desenvolupament del projecte, un document que reconeix l’alt valor econòmic, social i ambiental del territori.

L'alcalde de Malgrat de Mar, Joan Mercader, va destacar que l’Espai Agrari de la Baixa Tordera ha d’ajudar a promocionar el producte, garantir el relleu generacional i a  sumar-hi també altres sectors estratègics com el turístic.

També el gerent de la Cooperativa Agrícola Progrés-Garbí de Malgrat de Mar, Xavier Castells, va defensar el paper econòmic, social i ambiental de la pagesia local: «Si un territori no cuida la seva pagesia, l’agricultura desapareix. Si l’agricultura desapareix, deixem de produir aliments. Si deixem de produir aliments, els hem d’anar a comprar fora. I això no és bo ni per a les persones ni per al medi ambient».

Dos estudiants del cicle formatiu en agroecologia de l’institut Ramon Turró, Pau Àngel i Carol Serra, van llegir una declaració amb les seves demandes d’accions per una agricultura i alimentació sostenibles, apel·lant directament als polítics presents i fent una crida a les administracions públiques perquè donin garantia de continuïtat a l’activitat de la pagesia, «sense la qual no podrem alimentar la nostra ciutadania d’una forma sostenible i resilient al canvi climàtic».

La sessió va finaltizar amb una degustació de productes de la Baixa Tordera de la mà de Marc Puig-Pey, exmembre de l'equip del restaurant El Bulli i actual xef de la Fundació Alicia.

 

Un espai agrari familiar i diversificat

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera concentra prop de la meitat de la superfície agrària de tota la comarca del Maresme. En total, més de 2.300 hectàrees de camps de conreus queden emparades amb la creació d’aquest espai agrari, que dedica un 70% de les seves terres a cultius de regadiu i un 30%, als de secà. L’horta es concentra, sobretot, a Palafolls, Blanes i Malgrat de Mar, mentre que Tordera destaca pels cereals i els farratges. D’explotacions ramaderes, hi ha censades 46, agrupades principalment en els termes municipals de Tordera i Palafolls.

El Pla de Gestió i Desenvolupament de l’EABT destaca també altres dades interessants, com, per exemple, que la majoria de les explotacions hortícoles del territori són petites i familiars, amb una dimensió d’entre 2 i 5 hectàrees; que el 56% de les terres de conreu són de propietat; que el perfil de pagès de l’EABT és un home de poc més de 50 anys, amb estudis de formació secundària i sense relleu generacional; que el 20% dels titulars de les explotacions agràries són dones; i que, entre la mà d’obra directa i la indirecta, hi ha un miler d’ocupats en el sector de l’horta.

 

Protegir, gestionar i dinamitzar

Amb l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, la Diputació de Barcelona fa una aposta per la conservació del paisatge agrari, tradicional i divers de la vall baixa de la Tordera i situar aquest territori a l’avantguarda de les polítiques agràries i alimentàries que s’estan dissenyant per a la demarcació de Barcelona amb horitzó 2030.

Així, des de la Direcció Territorial Agrària es remarca que aquesta és una zona agrària molt dinàmica i ben organitzada, que compta amb el sòl agrícola més productiu per unitat de superfície de la Regió Metropolitana de Barcelona, però no està exempta de perills. D’acord amb les últimes dades de què es disposa, aquest espai de la baixa Tordera ha perdut el 52% de la superfície agrària des dels anys cinquanta del segle passat, concretament, 2.572 hectàrees, una àrea equivalent a 3.600 camps de futbol, amb una tendència que es vol aturar amb  la creació de l’Espai Agrari. 

Un altre repte a abordar és el fet que, actualment, només el 8% dels cultius de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera es treballen de manera ecològica, i la major part són cereals. Aquest percentatge encara queda lluny de l’objectiu marcat per la Unió Europea, que vol aconseguir que el 25% de les terres agrícoles siguin ecològiques abans del 2030. Per assolir aquesta fita i impulsar el territori cap a un sistema alimentari més saludable i sostenible, l’EABT hauria de d’ampliar en 242 hectàrees la superfície de conreu dedicada a l'agricultura ecològica.

Sobre el grau d’autosuficiència en conreus de regadiu de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, aquest és sobradament autosuficient en hortalisses i moltes fruites, un privilegi dels veïns d’aquests municipis que poden proveir-se i cuinar plats saludables i saborosos amb aliments de proximitat, un privilegi que pocs territoris del país poden garantir als seus habitants.