Menú
La periodista cultural i crític de cinema Imma Merino va parlar ahir al vespre de l'evolució de la dona al llarg de la història del cinema. L'acte, que va aplegar una cinquantena de persones a la sala d'actes de la Biblioteca La Cooperativa, va tancar el cicle d'activitats commemoratives del Dia de la Dona Treballadora, organitzat per la regidoria de Benestar Social i l'Associació de Dones.
Imma Merino va començar la seva xerrada incidint en la invisibilitat del llegat cinematogràfic de les dones. Va contraposar les grans aportacions tècniques i narratives a la realització cinematogràfica de grans cineastes com Louis Weber, Alice Guy i Germaine Dulac durant els anys 20 al fet que siguin pràcticament desconegudes. Imma Merino va afirmar que aquesta invisibilitat continua produint-se en el panorama cinematogràfic actual i va destacar la feina de directores emergents com Agnès Varda i Chantal Akerman, que pateixen aquest efecte.
La periodista també va reflexionar sobre com la dona ha estat representada en el món del cinema, tot sovint, utilitzant dos models de presència femenina molt marcats: pacients i santes, o mites eròtics i destructores. Merino també va fer referència a les comèdies dels anys 30 amb Katherine Hepburn i Cary Grant, i l'intercanvi de papers entre sexes i el tot sovint fals feminisme. La crític de cinema va parlar de Greta Garbo, del seu magnetisme davant la càmera i de la seva influència sobre la indústria.
